Sopa

No anirem a parar enlloc amb les mires tan curtes.
Has de ser conscient de la realitat que tenim, d’on vius, de qui t’envolta. En qualsevol àmbit de la vida, s’ha de ser conscient de qui ets, de com ets, per poder tirar endavant, per créixer.
A nivell personal, professional i social.
Falta pedagogia, falta posar-se en la pell de l’altre, saber què i què no interessa.

Tu et dediques a fer webs i a produir botons. Per a tu el més important són les webs i per això no entens com a la merceria de betes i fils del poble, la botiga de sempre, no et fa cas quan li expliques que faci una web, que és el futur. I t’emprenyes.
Ella només fa que parlar de fils i tu de webs. Parleu idiomes diferents. No us posareu mai d’acord.
Fins que un dia li expliques que si et compres botons, a part de vendre els fils podria oferir un producte complementari a la clientela, i que ella en sortiria guanyant. I tu. Vaja, tots als qui ens interessen els fils.

I saps què? Que potser passat un temps li parles de cremalleres i també hi està interessada. Perquè hi veu el benefici. I el més probable és que un cop vengui molts fils, botons i cremalleres i vegi que la seva situació ha millorat “de veres” que diuen cap allà baix, el dia que li parlis de webs, potser t’escolti.

A mi m’agradaria una cosa ben clara però és utopia. Però de moment, em conformaria amb una altra que m’hi portés, a la utopia.

Per això no puc entendre aquesta gent tancada de ment, que actua de manera radical però incongruent, que critica en Gerard Quintana per parlar als fills en castellà, quan molts d’ells presuposen que el qui tenen davant no els entendrà i s’hi dirigeixen en castellà.

Això si, a casa és diferent.