Petards, foc i gent nova, quasi tot en castellà, en llatinoamericà, en argentí i xilè. A casa d'uns espanyols. Però si sempre ho hem fet amb els nostres amics? Ja, però ells piquen més alts, són més podents i han anat a un restaurant de la platja de 60 per barba i 30 els nens. Copes a part. Jo no puc, de moment.
Va sorgir sopar a casa d'uns del grup de pàdel del Club i vam acceptar. La carn a la brasa sembla que sigui exclusiva seva, que nosaltres no sapiguem fer-la. De fet és diferent perque nosaltres hi posem costelles, mitjanes, butifarra....i ells cuadril, entraña i chorizo. Però ho hem passat bé, hem rigut i hem anat consolidant noves relacions. S'ha de diversificar diuen!
Després baixem a la platja a fer petar els petards. A la Jana li fan por, no els vol ni tocar, només volen les bombetes. Llençar-los no però comprar-los, els encanta. És evident que és una actitud genètica femenina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada