Felicitat escènica

Avui la Jana ha fet 8 anys. Lluny de celebrar-ho amb els amics de classe perquè si fos per ella els convidaria a tots, ho celebrem en família. Hem adoptat sempre aquesta manera de fer per una raó: no volem que el dia del seu aniversari tingui massa regals, volem els justos. I si ve la família és més fàcil de controlar. Té una joguina i roba, molta roba.

Ella ha fet una llista inacabable, potser més llarga que la dels Reis. Un esqueit (skate) en primer lloc i moltes altres coses entre les que no hi ha òbviament roba. Nosaltres hem indicat als convidats què necessita: la tieta que porti unes sabates, el tiet una jaqueta, la iaia un vestidet,...

Quan la Jana és la protagonista és feliç i per això crec que es dedicarà a les arts escèniques. Jo l'ajudaré perquè ja que jo no he pogut/volgut (no sé quin percentatge de cada hi ha) si ella és feliç en això jo també en seré i amb més raons.
Li agrada tant ser la protagonista! L'altre dia estem en un casament, a missa. Papa això és un avorriment! Jana, com pot ser que diguis això i vulguis fer la comunió? Vull fer la comunió per passar per aquí i que tothom em miri!

Quan és el centre d'atenció està molt contenta i nerviosa alhora. I la Valèria també està molt contenta, està molt feliç quan ella ho està. Veus, a l'inversa no passa. Ha obert tots els regals xisclant i amb una cara de felicitat sincera. Ha deixat però l'esqueit pel final. Quan ha marxat tothom ha començat a dir que no li agradaven gens els regals. Que la gabardina i el bolso del tiet no li agraden, que les bótes de la tieta, pfff. Que el vestit de la iaia no és el que volia. Que l'esqueit el preferia vermell.

Jana, no és veritat. Demà t'ensenyaré les fotos i veuràs com de contenta estaves. A més, els nens a la teva edat en aquestes ocasions no fingeixen. Què vol dir fingeixen? Que no dissimulen, que els agrada o no. Doncs no, no m'agrada res, que sàpigues que ho he fet perquè no es posin tristos.

Confirmat, es dedicarà a les arts escèniques.