Ara fa dies que... supr supr supr supr
Ahir vam jugar... del del del
Com ho explico que sigui graciós. Faig una intro del tema o començo amb la conversa de la tia aquella. Ho lligo amb el Josep-Lluís? No serà molt forçat? O poso directament Tancat per Vacances?
Mare de Déu, que espès que estic. Han estat passant moltes coses els darrers dies com per escriure alguna cosa però no trobo la manera de lligar quatre frases, siguin o no gracioses. Escric alguna cosa i dic que fins el setembre no hi tornaré.
Fa un temps hauria parlat de l'enquesta que han publicat que diu que hi ha tres teles que en horari de protecció infantil no respecten els acords i que es parla de sexe, violència,... I tothom està indignat. Si la gent ho mira, doncs ho posen. Ja sabem què passa quan un programa no és vist: se'l carreguen.
Jo preferiria que em diguéssin que ho fem bé nosaltres, que quan les nenes corren pel menjador, els programes que hi ha sintonitzats són aptes per a elles. Si volem veure una pel·lícula no apte i no vull dir guarra, sino de les que han posat un quadradet groc amb un 12, doncs no la veuen, o canviem de canal o van a jugar.
O també d'aquesta colla de fills de puta que han abusat de nens, però dissortadament és un tema habitual i recurrent i tothom sap el què penso. Si li fan alguna cosa a les nenes, haureu de venir a veure'm a la presó, perquè us juro que me'ls carrego.
Com a graciós podria explicar el d'ahir, però segur que en paraules no ho és tant. Què dic, que estava jugant a pàdel i que la Cristina es va fer un esquinç al turmell? Que pel dolor que tenia patia que no s'hagués trencat els lligaments? Com que érem dos metges a la pista, vam diagnosticar un esquinç de grau 2.
Estem al Centre Mèdic mentre els altres dos jugadors s'esperaven a fora amb els quatre fills. Bueno, pues que pasó? Estava jugando a padel y me he torcido el tobillo pero tambien me duele la rodilla. Quitese las dos tenis y los calsetines. Aiaiaiaiaia. Bueno ya, le duele aquí? Collons tia, si diu ai és que fa mal, no està cantant flamenc encara que ho sembli. Quina pallussa.
Jo mirava amb incredulitat perquè no em donava gaire confiança la tia de nom estrany. Vam estar 30 minuts, 20 dels quals van ser per buscar un mitjó d'aquells que en teoria apreta i subjecta.
Bien, pues tomas a cada comida voltarén y entre horas nolotil y al levantarte omeoprazol. Bien? Entendiste? Si. Te lo dibujo. Tienes un esguinse, te pones hielito al yegar a casa ahora te pincho un nolotil no te preocupes y reposo una semana, solo tienes una pierna, bien?
Como te llamas? Cristina Peiró. Peiró de nombre? No de Apellido. Esto es portugués, sierto? No és català. Peiró suena a portugués. Ah, vale, pues es portugués. Si si, parece portugués. Eres de mutua? Si, agrupació mutua. Qué? A-g-r-u-p-a-c-i-ó Mutua. Esta es del hospital de barselona? no, aquella es Assistencia Sanitaria. Seguro? Si. Pero que tal es? no, lo pregunto por un tema particular. Perdona guapa, te puedes dar prisa, tengo a las niñas en el coche, son las doce menos cuarto y me quiero ir. Si acaso, las dejo en casa y vuelvo para que hablemos. Traigo birras?
Uf, quin post més raro, no m'agrada. Quan estàs espès és difícil. Clar que si jo tinc el dia espès no passa res, no escric i punt, no faig mal a ningú. Ara, si la tia aquesta està espessa, potser diagnostica una cosa errònia.
Que malament canta aquell. Canta tu a veure si ho fas igual. O quina retransmissió de futbol més txunga. Jo ho vaig provar i encara ric del difícil que és.
Paro que això no sé ni com acabar-ho, definitivament i mental, estic de vacances. En dies com avui, valoro molt la feina dels escriptors. Que difícil és escriure qualsevol cosa. I que tingui interès, encara més.
Això no s'enten fins que proves la mateixa medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada