La importància és relativa!

Encara hi ha gent que em sorprèn, de veritat.

Que parli amb algun amic i acabem amb allò de Podríem fer alguna cosa diumenge! i després no fem res, no em sorprèn.
O allò altre de Ja et trucaré i fem un cafè, i no hi ha ni cafè, ni tallat ni trucada, doncs tampoc em sorprèn. Perquè, ho dubto, però potser jo també ho he fet. Bé només ho he fet un cop tornant de Bangkok com ja he explicat en alguna ocasió.

Sempre he pensat que quan arribem a una edat, tenim la capacitat de discernir què és important o urgent. En general quan he trucat a un amic en moments importants per a mi, no he hagut de fer grans reflexions inicials per ser atès. Tampoc va necessitar molta insistència un amic meu quan em va trucar dient-me que volia veure'm una estona, que feia temps que no parlàvem.

Ell, que no truca mai, que és dificilíssim que t'agafi el mòbil, em truca dient que fa temps que no parlem? Òstia, deu ser important, vaig pensar. I us juro que això no és cap habilitat que tinc, és sentit comú i és conèixer els teus amics.

Avui fa 4 setmanes del secret de sumari. Truco un amic meu (fa 34 anys que ho som) i que es dedica a temes sumarials. Li exposo el tema i li demano de veure'ns a la tarda. Em diu que està en un judici i que a la tarda em truca. I no truca.
L'endemà el torno a trucar i li torno a repetir el cas, per si no m'havia entès bé el dia d'abans. Em diu que va molt de bòlit. Li demano que em digui quina documentació necessita i també li dic, que l'estic contractant, que em cobri el que m'hagi de cobrar, que no vull que ho faci com a favor, que em cobri com a un client. Preparo els papers, ho poso en un sobre i li deixo a la bústia de casa seva. El truco l'endemà per confirmar que ho ha agafat. Si, si, ja ho tinc. Deixa'm un parell de dies!

Avui fa 4 setmanes que té el sobre.

??