La importància és relativa!

Encara hi ha gent que em sorprèn, de veritat.

Que parli amb algun amic i acabem amb allò de Podríem fer alguna cosa diumenge! i després no fem res, no em sorprèn.
O allò altre de Ja et trucaré i fem un cafè, i no hi ha ni cafè, ni tallat ni trucada, doncs tampoc em sorprèn. Perquè, ho dubto, però potser jo també ho he fet. Bé només ho he fet un cop tornant de Bangkok com ja he explicat en alguna ocasió.

Sempre he pensat que quan arribem a una edat, tenim la capacitat de discernir què és important o urgent. En general quan he trucat a un amic en moments importants per a mi, no he hagut de fer grans reflexions inicials per ser atès. Tampoc va necessitar molta insistència un amic meu quan em va trucar dient-me que volia veure'm una estona, que feia temps que no parlàvem.

Ell, que no truca mai, que és dificilíssim que t'agafi el mòbil, em truca dient que fa temps que no parlem? Òstia, deu ser important, vaig pensar. I us juro que això no és cap habilitat que tinc, és sentit comú i és conèixer els teus amics.

Avui fa 4 setmanes del secret de sumari. Truco un amic meu (fa 34 anys que ho som) i que es dedica a temes sumarials. Li exposo el tema i li demano de veure'ns a la tarda. Em diu que està en un judici i que a la tarda em truca. I no truca.
L'endemà el torno a trucar i li torno a repetir el cas, per si no m'havia entès bé el dia d'abans. Em diu que va molt de bòlit. Li demano que em digui quina documentació necessita i també li dic, que l'estic contractant, que em cobri el que m'hagi de cobrar, que no vull que ho faci com a favor, que em cobri com a un client. Preparo els papers, ho poso en un sobre i li deixo a la bústia de casa seva. El truco l'endemà per confirmar que ho ha agafat. Si, si, ja ho tinc. Deixa'm un parell de dies!

Avui fa 4 setmanes que té el sobre.

??

Sóc supersticiós?

Tu ets supersticiós?
Jo en principi, no.

El dissabte del Madrid-Barça, vam anar a casa meva a sopar i veure el partit tots plegats, els 6 grans i les dues nenes. Vam començar perdent i vam acabar guanyant. Com que el resultat va ser positiu, vam quedar que ho repetiem el dimecres.

El dimecres juga el Chelsea-Barça. Tornem a quedar els 8. Tornem a començar el partit perdent i al final també tenim un resultat positiu. Vaig suggerir tornar a quedar el dimecres dia 13.

La primera vegada que em vaig posar la samarreta del Barça per veure un partit, va ser el 18 de maig del 94. Estava a casa, assegut, patint 4 fuetades que em treien la respiració i gana.
La segona va ser el 10 de maig d'enguany. Anava preparat per celebrar el títol de lliga. Resultat: empat a tres, i sense lliga.

El dia 13, tornem a anar a casa meva, tots 8, comencem perdent i acabem satisfactòriament. No portava la samarreta.

O sigui, que ja he quedat per sopar a casa meva el dimecres 27 de maig, tots 8 i sense la samarreta.

En final, crec que una mica si que ho sóc.

Tranquil·litat

Un cop més, estic al tren, i tot sol em poso a riure. Estic a la secció de sexe d'un dels diaris gratuïts.

¿Es cierto que según tenga las cejas la chica así tiene de cuidada su vulva), pregunta l'Eduardo.

I la sexòloga Pilar, ha respost:

Una chica que cuida sus cejas, sus uñas, su higiene personal posiblemente también cuide su vulva, pero no tiene por qué ser así. La vulva no precisa ningún tipo de cuidado aparte de la higiene diaria. Las mujeres que se depilan la zona vulvar no son indicativas de nada. Es pura coquetería.

I la Pilarica28 ha preguntat ¿Es posible que las mujeres sufran de eyaculación precoz? Tardo como mucho 2-3 minutos en llegar al orgasmo en cuanto se produce fricción en la zona del clítoris. Me gustaría disfrutar de relaciones sexuales más largas.

En aquest cas, la resposta ha estat clarivident en molts sentits.

Alargar el orgasmo en tu caso es muy fácil: no te acaricies el clítoris, deja que la sensación placentera llegue desde otros lugares (pezones, vulva, orejas,etc.), hasta que quieras un orgasmo. Después descansa y espera a que la sensación haya pasado. Tampoco eres tan precoz, la mayoría de las mujeres masturbándose tardan entre 30 segundos y minuto y medio.

Us prometo que estic molt més tranquil.

La diferència

Hi ha molt moments en què faig alguna cosa que m'agrada molt i que em deixa molt satisfet i content.

Surto del cine, he vist un film que m'ha agradat molt però no em poso a xisclar ni m'agenollo.

Sopo en un bon restaurant, el gaudeixo, però no corejo el nom del xef: Subijaaaaaaana, Subijaaaaaana.

Llegeixo un llibre apassionant, que m'ha distret durant setmanes, però quan l'acabo no agito els braços desesperadament ni m'abraço a ningú.

Estic amb la família, els amics, passant una bona estona, rient, i quan ens despedim, no fem l'onada.

Menjar, llegir, anar al cinema, són situacions que acaben amb un sentiment.

Només pots fer coses similars quan tot parteix d'un sentiment, pur, inconscient, que no saps ni des de quan el tens, genètic. En aquests casos, el sentiment desenboca en un altre sentiment.

Aquesta és la diferència.

Secret de sumari

Fa dies que no escric res, però tinc taantes ganes de fer-ho, d'explicar una història.. Fa dies que dono voltes al tema, de com explicar-ho, però el meu tarannà m'ho impedeix.
De fet, el 18 de desembre de 2007 ja la vaig començar però per ordre de mon pare la vaig treure.

Me l'he tornat a llegir i tot segueix vigent.

Ho tinc estructurat al cap, endreçat, amb més exemples, metàfores i històries verídiques.

No sé si veurà la llum escrita.