No sóc un expert ni erudit i per tant no sé si és estrictament necessari fer-ho durar molt o poc. Però potser per això, tinc el sentiment que abans es tenia més temps lliure. Abans vull dir fa molt de temps, fa més de 40 anys. I quan més enrera vas, més temps sembla que es tenia.Saps perquè hi ha molts guanyadors de curses d'atletisme de llarga distància originaris d'Àfrica? Doncs es veu que quan van a caçar, se'n van i fins que no han caçat no tornen. Tenen temps, no tenen rellotge, no tenen una altra cosa a fer, no tenen reunions, ni d'altres projectes, res és urgent. Tenen temps. Per això, suposo que per una qüestió genètica, surten a córrer i vinga, tant els fot córrer 10 com 33. És un tema mental, no s'agobien i per tant aguanten més.
Avui dia, quan tenim temps, en general donem voltes i voltes a les coses. Com que tenim temps, ens excusem en això per donar-li voltes a coses que ja han estat pensades potser i llavors comencen a sorgir dubtes. Quan no tens temps, vas de cara a barraca. Prens decisions molt més ràpid. Fas l'anàlisi justa i llestos. No se'ns pot aplicar el lema Paràlisi per l'anàlisi.
A priori, l'any 1904 es tenia temps per fer les coses. No hi havia timmings que respectar i menys quan s'era artista. Començaves una obra i quan l'acabaves tots contents. Jo no la vaig viure, però la imagino així. Potser per això les òperes duren tant?
L'altre dia vam anar a veure Madame Butterfly. Molt maca. I llarga. Descomptant els descansos de les cordes vocals, perquè el decorat és sempre el mateix, van ser més de 2,5 hores. Em dona la sensació que com aquest Puccini i els seus col·legues tenien temps, donen i donen voltes i expliquen des de tots els cantons els mateix concepte, que la Cio-Cio-San pateix mentre espera la tornada d'en Pinkerton. Aquest dolor que sent a l'ànima tant fort i angoixador que l'aboca al seppuku, es denunciaria avui dia com a teleescombraria de Diario de... per remenar i remenar en la desgràcia aliena.
Un plató vermell estrident, una cadira en un cantó i 4 en l'altre.
Cio-Cio-San, creus que el Pinkerton està amb una altra noia? Quan torni què li diràs? Tu l'estimes encara? Què has de dir d'aquestes imatges on veiem en F.B.Pinkerton besant aquesta noia anomenada Kate, que pel que sabem és cheerleader de l'equip de futbol americà de la seva Universitat? Pel que sembla, està embarassada, què n'has de dir? El podries arribar a perdonar?
Tallem un moment per publicitat, que la nostra convidada begui una mica d'aigua i en tornar, li mostrarem unes inèdites imatges gravades amb càmera oculta del seu "estimat". Fins ara mateix.
El dissabte vam anar a caçar bolets. De fet era l'excusa per sortir plegats a caminar per la natura. I l'objectiu que m'havia marcat el vam aconseguir amb escreix. Vam anar al mateix lloc on jo recordava que hi havia anat quan era petit, a Begues.