No entenen res!

He estat pensant què podia afegir en aquest blog. Hi ha molts temes que em ballen pel cap des de fa dies. Escriure sobre les darreres invitacions que he rebut al facebook de questionaris estúpids com "Quin tipus de sabata ets!". O de actituds de gent propera totalment incoherents i que denoten molta falta de memòria. O de la meva (nostra) primera experiència en una discoteca pija de la Diagonal de Barcelona.`

Res de tot això. Torno a parlar d'un tema que no és que sigui recorrent, sino que demostra que res ha canviat amb els anys. No entenen res. I mira que n'es de fàcil.

Situem-nos en l'entorn Facebook. Per qui no sap de què va, t'hi inscrius i tens una pàgina personal amb un apartat anomenat El Mur, on pots anar posant comentaris, fotos i mantenir converses amb amics de manera pública per a tots. És a dir, que el que poses al mur ho poden veure tots els teus amics. També hi ha la possibilitat d'escriure missatges privats i de xatejar, això si de manera privada.

El divendres passat, em truca el bon amic Quique per a fer un cafè. Mentre estava amb ell, un altre amic em truca al mòbil. El Quique va aprofitar per escriure al meu mur. Va posar: Fent un cafe amb tu, i tu parlant per telefon. Sort que es divendres...

Just després d'aquest comentari, una amiga meva va posar:
Por cierto, ha sido un placer poder hablar contigo por facebook, si lo hacéis TODO en catalán no voy a poder seguiros... que os cunda!! Yo voy a unirme al FACEBOOK EN BABLE...

Vaig contestar-li per missatge ocult. Així ha anat la conversa:

-Oye, con amigos que tengo franceses nos escribimos en francés y con una italiana en italiano. De vez en cuando ya ves que he puesto lo que estoy haciendo en inglés precisamente por el comentario que me hiciste en su dia. Pero como se inglés, francés, italiano, castellano y catalán, hablo en esa lengua en función del interlocutor. De hecho tengo una amiga española(de barcelona) que la mayoría de sus contactos son alemanes y en su muro y demás, lo hace siempre en alemán. Yo no pillo nada de lo que dicen porque no se alemán. Cuando ella me escribe en mi muro lo hace en español, claro, y no en alemán.

- Lo de las excusas del idioma no valen... sois unos pedantes con eso del catalán!!! lo dicho yo voy a hacer un FACEBOOK en bable (lo malo es que yo tampoco me enteraría de lo que dicen...).Con lo bonito que es hablar en castellano y que nos enteremos todos!!! Además, si no de qué iba a valer el facebook si no ibas a poder cotillear en los muros de los demás...

- Que no tia, que no son excusas. Además, que sepas que si creas el Facebook en bable, muchos le daríamos apoyo.


De la meva època de Paris sempre recordaré una anècdota, simptomàtica, amb uns espanyols de Burgos. Hi havia dos autocars que anaven a Bèlgica un dissabte. Un venia de Barcelona i un de Madrid. De les 55 persones que hi havia en cada autocar, dels catalans hi volien anar 35 persones i del de Madrid només 2. Vaig dir als dos de Madrid que fessin el viatge en l'autocar de Barcelona per tal de no moure un autocar sencer per només dues persones. Cap problema.

Quan van arribar, van venir demanant-me el libro de reclamaciones.
- Porqué, que ha pasado?, vaig preguntar.
- Que ha pasado, pues que mucha gente del autocar ha estado hablando en catalán todo el viaje!
- Pero con ustedes?
- No, no, faltaría más. Entre ellos.
- O sea, que con ustedes hablaban en castellano?
- Si claro.
- No entiendo donde está el problema!
- Pues que es una falta de respeto que sabiendo que hay gente que no entiende catalán, sigan hablando en catalán. Es una falta de respeto que no se puede tolerar.
- Me está diciendo que usted sentado en el asiento 34, no tolera que alguien del asiento 1 hable en catalán?
- Eso es.
- Usted sabe ruso?
- No, y a que viene eso?
- El dia que vaya usted a Moscú y se suba a un autobús, pretende que todos los pasajeros se pongan a hablar entre ellos en castellano, puesto que ustde no sabe ruso?
- No es lo mismo.
- Si es lo mismo señor, si lo es.

Va posar la queixa, imagino que va dormir més tranquil i també que des de llavors va votar amb més ímpetu al pp. És probable que s'hagi adherit al Manifiesto dels pebrots. O potser va morir d'una úlcera el dia que ERC va tenir grup propi al Parlament.

Saviesa

Seré breu.
Oi que diuen que rectificar és de savis?
Doncs això, rectifico. Ja en tinc 201 i no sé quan pararé.


http://onaniremaparar.blogspot.com/2008/09/facebook.html

Imbècils

Aquest cap de setmana he estat veient Jackass 2. Pels qui no ho coneguin, són una colla d'imbècils que bàsicament fan animalades experimentant fins on arriben els límits del seu cos. Es graven la pell amb un ferro calent com si fossin vaques, es posen una caputxa a la punta de la fava en forma de ratolí i la posen (la fava) per un forat on hi ha una serp fins que li mossega, etc.

Cert és que també en fan de gracioses, però sempre en la mateixa línia.

I veient-los, m'ha vingut al cap aquest vídeo que d'entrada fa gràcia, però a mi a mida que el vaig veient cada cop em fa més "cosa". Perquè de veritat és que el segon paio, és imbècil. Has de ser molt imbècil per participar en aquest joc. Només cal que mireu la mà que gasta el primer.

Visca els ecologistes!

Com a casa enlloc!

Aquesta afirmació és vàlida quan dorms. El millor llit és el teu. Quan t'asseus al sofà. Mira que n'hi ha d’incòmodes pel món. Ara, per sobre de totes les coses, el millor que hi ha és el wàter. Conec una pila de gent que diu que cagar fora de casa els costa més. A mi, no. És qüestió d'assegurar amb papers una mínima higiene i llestos.

Cert és que a casa tens una llibertat que a fora no tens. D'acord, depèn del lavabo. N'hi ha que els trobes després d'obrir tres portes. En aquests, total llibertat. Ara, si és un lavabo tipus aeroport, què? No em diguis que no et talla una mica. Entre que li veus els pantalons al de costat i que sents com interpreta las Valkirias de Wagner amb l’esfínter. No em diguis que no t'entra vergonya aliena? A mi si, i estic cohibit. No actuo amb naturalitat. I que me'n dius de l'estona a la tassa. Quin és el vostre rècord, en minuts? Suposo que tots heu tingut aquelles ronxes roses que surten als genolls de recolzar-hi els braços.

La tassa és un gran lloc per llegir. Llegir el que sigui, des del magazine del diumenge, llibres, revistes o altres tipus de lectura menys convencionals com la composició de la pasta de dents, totes les explicacions del body milk, a fins i tot comptar quantes pues formen el raspall de cabell que tenim a prop. Estarem d'acord també en què quan estem en una altra casa tenim cura de no deixar res surant. Estirem la cadena i tornem a mirar no sigui que hi hagi un wally per allà surant i que no hagi seguit els seus companys. O les famoses quatre barres. El concepte escombreta està encara per descobrir.

El tema és Què fer quan vas al wàter de la feina, per exemple i et trobes un cagarro? Un zurullu que per haver-lo vist només de dos segons se't queda gravat al cervell. I si a més saps de qui és, què? Com se't queda el cos? Què has de fer? Li dius o no. Poses una nota educada en què digui que lamentes haver hagut d'exterminar el seu regalet? Digueu, què se suposa que haig de fer?

Ah, potser amb tanta ecologia, s'ha muntat un hortet al balcó amb tomaqueres i maduixeres, i necessita els fems per adobar la terra. Deu ser això!

-David, si vols provar uns tomàquets que he portat del meu hort?
-No, no, gràcies. Sóc al·lèrgic.