30 d’abril 2008

Salta puça

Feia dos o tres minuts que sentia soroll a l'habitació un dissabte a la tarda. Vaig intuir alguna cosa i hi vaig anar amb la càmera en mà. Resultat, un entrenament amb final feliç. Podria estar hores i hores mirant i mirant què fan, com negocien coses, com es barallen i com riuen juntes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada