Acabar

Acabo l'any amb incerteses de tot tipus, més que mai.
Necessito que el 13 sigui el meu any i que vagin veient la llum, si pot ser clara, diversos temes. No truco a un vident dels que surten a la tele perquè sé que em diria allò de "hi ha una cosa que fa temps que esperes que es resoldrà en breu" i en el meu cas ho encertaria. Encara que si el truco i li contesto dient "quina?" potser dormo millor.

N'hi ha que no puc controlar que òbviament són les que em posen més nerviós, les que no em deixen dormir bé. Com no hi puc intervenir directament, no puc evitar fer hipòtesis, fer comparacions de les maneres de fer, fer-me tot tipus de preguntes de perquè això, perquè allò o perquè així i no d'aquesta altra manera.

Espero que la paciència no se m'acabi perquè sinó tot pot fer un pet.
Sé que hi ha coses que acabaré i acabaran. Coses que ja em cansen, que un cop passada la febrada inicial tot torna al seu estat més natural. Depenen de mi i m'afecten a mi només. Són banals, no les necessito diàriament, no han de ser auto obligacions. Passo. Ara fa any i mig que he estat fent fotos i penjant-les, buscant seguidors i gaudint de la gent que posa un "like". Com que no ha de ser un mitjà de vida no deixaré que m'ocupi molt estona, ni real ni mental. He decidit que ja m'he cansat. Senyors, deixo d'estar a Instagram igual que vaig deixar d'estar a Facebook. Quan em serveixi per fer negoci hi tornaré.

Com cada final d'any faré la llista de coses que vull fer a partir de demà passat i entre les que inclouré amb tota seguretat fer una recopilació d'escrits i editar-lo en forma de quart llibre, fer-ne un amb les fotos que he anat fent, tenir un llibreta més aviat prima per dibuixar, deixar de prendre gas i no prendre alcohol a casa durant un temps indeterminat, tenir la famosa crisi dels quaranta anys i sobretot sobretot intentar ser més feliç.

Una altra manera

Sempre s’ha dit que si una cosa funciona és millor no canviar-la, no tocar res no sigui cas que l’esguerris. Això és vàlid si no hi ha cap altra opció que ho millori, que ho faci funcionar millor. Aquesta dita ha fet més mal que bé perquè ha provocat que la resistència al canvi hagi calat, i molt. Ha provocat que no ens preguntem més coses, que no intentem millorar situacions, feines i processos, que com a persones no ens plantegem si podem fer-ho diferent amb l’objectiu de tenir més bons resultats. Els canvis impliquen feina i dóna la sensació tot plegat que falten ganes de treballar, la també famosa frase els darrers temps de la cultura de l’esforç.

Però no cal anar massa enllà per trobar exemples. Tots en el nostre dia a dia ho patim, col·laborant-hi o no, però ho patim i en formem part. Personalment ho he viscut en un parell d’empreses. Empreses que quan vaig néixer ja funcionaven i que quan arribes i proposes alguna cosa sempre et trobes algú que ja fa temps que hi és et diu allò tan absurd de “això sempre ho hem fet així”. O pitjor encara, aquella persona que fa tres minuts que t’han presentat i que sense ella voler-ho ni saber-ho parla com un llibre obert i et diu “jo quan vaig entrar ja es feia així”.

Però a nivell personal també passa. No només hi ha una manera de fer les coses, i això és el que intento que les meves filles aprenguin. Vull que siguin elles les que trien, que pensin, que analitzin i valorin. És igual si per anar a fer una volta porta un pantaló vermell, sabates i mitjons verds amb una jaqueta lila. És igual mentre ella estigui convençuda que vol anar vestida així. Jo només intervindré si veig que passarà fred, res més. I en general aquesta actitud no la trobo. En general a més de no passar fred ha d’anar vestida mona, impecable i seguint les normes de revistes i botigues.

Ara he estat dues setmanes sense afaitar-me. Un dels comentaris que he sentit avui quan m’han vist afaitat ha estat “molt millor, has fet el correcte”. Què vol dir el correcte? Quin problema hi ha en què porti barba? Que fa 40 anys que no en porto i perquè he estat dues setmanes barbut estava fent l’incorrecte?

Això és com quan en època franquista no deixaven escriure amb la mà esquerra la canalla que n’estava aprenent. Per cert, ma filla Valèria ho ha patit davant la meva indignació.

Canviar la manera de fer les coses ajuda a pensar, a veure les coses des d’una altra perspectiva, a tenir altres punts de vista. Ajuda a la creativitat. I això és el que vull a casa meva, que les meves filles siguin creatives, no creatives d’agència de publicitat sinó creatives de manera de pensar.

A més, quan un fa les coses de manera creativa, a sobre s’ho passa millor.

Puc afaitar-me fent-ho durar més de mitja, canviant-me de roba, d’ulleres, de lloc, fent que l’escuma me l’escampin les nenes o fer-ho de manera tradicional que comença i acaba, com s’ha fet sempre.

Prefereixo la primera.

I elles.

 

 

 

Pensar

Fa temps que m'envolten situacions curioses. La meva dona diu que quan dic "curiós" vol dir que no m'agrada. Ara confirmo que aquestes situacions no m'agraden. Són surrealistes, són delirants, no tenen ni cap ni peus, cap mena de Nord, situacions i accions que fan patir, generen angoixa i nervis. Són situacions que ja no ens sorprenen, i el millor, ja no ens fan por.

Són situacions pensades per alguns. El problema rau en què l'òrgan que dirigeix està mal situat.

 

Il·lustració de la revista Yorokobu. Núm.35, 2012. Pàg.70

LeRaúl. Ysinosquitanlobailao.com

 

Encaminats

Encara queda molt per fer, molta feina, molta pedra per picar. Seguim en el camí, cada cop és més clar, cada cop hi ha més gent que n'està convençuda del camí que hem de seguir.

És maco veure com llegeixen els resultats de les eleccions els espanyols. Representava que hi havia d'haver hagut una majoria absoluta de CIU, per enquestes fetes fins que van entrar en campanya. La van cagar amb el pòster del Mas amb els braços oberts i van perdre 12 escons. Han aparegut informes falsos per atacar en Mas. No sé fins quin punt haurà tingut incidència.

El fet és que ERC hem pujat 11 escons, el dia que el Barça jugava amb 11 jugadors del planter i treiem 11 punts al Madrit. Tota una jornada increïble. El total de vots sobiranistes hem augmentat. Això confirma que el sentiment és cada cop més estès.

A Madrid han destacat que en Mas ha perdut. La premsa internacional ha destacat l'augment dels partidaris de la Independència. I això és molt important perquè cada cop hi ha més gent convençuda de què tard o d'hora, ho serem. Serem un país. I sobreviurem. Com fa 300 anys que ho fem.
Ja està bé que ens prenguin el pèl. Ja està bé de pagar la festa.

Ara és hora d'estar alerta.