Vinagre

Anem a la Mercè a comprar verdura. A costat de la caixa hi tenen una capseta transparent amb un logo que diu AECC. La Valèria està amb mi. Les monedes que em torna les hi poso.

Papa, perquè poses diners?
Per ajudar.
Per ajudar a qui?
Pels que tenen càncer.
Què és càncer?
El que ha tingut la Neus. Saps quan estava malalta i es va quedar calba?
Perquè tenia polls?
No tenia càncer. Són uns polls que es posen a dins el cos i són molt dolents.
Doncs que li posin vinagre!.

Gira mitja cua i se'n va.

Nous colors

Anem en cotxe. Els quatre. Passem per un camí rural on hi ha cavalls.

J: Valèria, has vist els cavalls aquells que hi havia allà?
V: Si, eren molt macos. N'he vist un marró cel i un altre gris cel.
J: Què dius, marró cel no existeix.
V: Si que existeix, jo l'he vist. Igual que el gris cel. N'hi havia un.
J: Que nooooooo! Que aquests colors no existeixen.
V: Que siiiiiiiii, tooooonta, com el blau. Era un cavall fluix.


Sensacional. Lògica aplastant.
Si hi ha un blau fort i un blau cel, perquè no hi ha un marró fort i un marró cel?

Quan vaig aconseguir raonar-ho, vam fer una gran aplaudiment entre rialles.
Molt divertit.

Guanyar o jugar?

És cert, has de pensar en positiu. Pensar que tot sortirà bé. Si penses coses bones, és més probable que passin. Actives coses bones al teu voltant. Et vols comprar un cotxe i comences a veure'l. Estàs embarassat i només veure cotxets i embarassades. Pensa en trobar aparcament i en trobes.

Per contra, quan penses coses negatives, tot es contagia. Ahir vaig jugar amb un home a tennis, que des que vaig saber que havia de jugar amb ell, només vaig fer que pensar en negatiu. Quin conyàs d'home, em fa pal jugar amb ell, m'inflarà a deixadetes i m'emprenyaré, farà una calor que em moriré..... Però no només jo. Tota la gent amb qui vaig comentar el partit que tenia, d'entrada feia un Buffff i els comentaris van ser de l'estil ja cal que portis moltes ampolles d'aigua, que no et passi res, quina mandra, és un avorriment jugar amb ell, has de tenir molta concentració, jo dic que perdràs,....

Moltes gràcies a tots. Ja vaig entrar a la pista pensant que em feia molt de pal jugar. Vaig proposar-me prendre'm el partit com un entrenament i anar a la meva amb cops guanyadors, però no puc. El tio a cada cop t'envia una mica d'energia negativa de manera subliminal que et va calant i calant sense que te n'adonis fins que et comences a menjar el cap i a desconcentrar.

Si a sobre hi afegeixes que el tio és un maleducat, que només vol guanyar, no jugar a tennis no, vol guanyar i punt, doncs imagineu el partit. De fet vaig perdre jo, no va guanyar ell. Vaig perdre 6/2, 6/3. Només com a comentari il·lustratiu. Acabem el partit, em i diu:

"Lo siento, este es mi juego"