Acabo l'any amb incerteses de tot tipus, més que mai.
Necessito que el 13 sigui el meu any i que vagin veient la llum, si pot ser clara, diversos temes. No truco a un vident dels que surten a la tele perquè sé que em diria allò de "hi ha una cosa que fa temps que esperes que es resoldrà en breu" i en el meu cas ho encertaria. Encara que si el truco i li contesto dient "quina?" potser dormo millor.
N'hi ha que no puc controlar que òbviament són les que em posen més nerviós, les que no em deixen dormir bé. Com no hi puc intervenir directament, no puc evitar fer hipòtesis, fer comparacions de les maneres de fer, fer-me tot tipus de preguntes de perquè això, perquè allò o perquè així i no d'aquesta altra manera.
Espero que la paciència no se m'acabi perquè sinó tot pot fer un pet.
Sé que hi ha coses que acabaré i acabaran. Coses que ja em cansen, que un cop passada la febrada inicial tot torna al seu estat més natural. Depenen de mi i m'afecten a mi només. Són banals, no les necessito diàriament, no han de ser auto obligacions. Passo. Ara fa any i mig que he estat fent fotos i penjant-les, buscant seguidors i gaudint de la gent que posa un "like". Com que no ha de ser un mitjà de vida no deixaré que m'ocupi molt estona, ni real ni mental. He decidit que ja m'he cansat. Senyors, deixo d'estar a Instagram igual que vaig deixar d'estar a Facebook. Quan em serveixi per fer negoci hi tornaré.
Com cada final d'any faré la llista de coses que vull fer a partir de demà passat i entre les que inclouré amb tota seguretat fer una recopilació d'escrits i editar-lo en forma de quart llibre, fer-ne un amb les fotos que he anat fent, tenir un llibreta més aviat prima per dibuixar, deixar de prendre gas i no prendre alcohol a casa durant un temps indeterminat, tenir la famosa crisi dels quaranta anys i sobretot sobretot intentar ser més feliç.
