Cinema en català

Hola, volia un entrepà de sobrassada.
No en tenim de sobrassada, la gent no en consumeix.
Però n’heu tingut abans, d’entrepans de sobrassada?
No
I com sabeu que no agrada?
Mira, perquè no.
Saps què, jo et porto una sobrassada i així en tens.
No.
Però si la pago jo la sobrassada.
Que no, que perdré diners.
???

Hola, volia un entrepà de sobrassada.
Només els tenim el dissabte de 7 a 7.15 del matí.
Home, si m’ho poses així de difícil potser si que la gent no en mengi

Doncs amb el cinema en català passa això mateix. Si avui vull anar al cine i veure una pel•lícula en català, de 300 sales n’hi ha 3 que tinguin una pel·lícula en català, i curiosament, 2 són produccions catalanes i l’altra una coproducció d’Alemanya – Dinamarca - Finlàndia, on potser els dos darrers països hagin mostrat una sensibilitat especial.
El problema són les anomenades majors (“Meijors”, vaja, els americans). Se’ls demana que hi hagi un nombre correcte de còpies en català i no volen, perquè diuen que perdran diners. Però quins diners, si el doblatge el paguem nosaltres, a sobre.

Diuen que la gent no demanda cinema en català. Home, amics meus, si vull veure una de les 3 pel·lícules, haig d’anar a les dues i cinc del migdia. Vaja, que tinc tot un ventall d’horaris que fa fredat.

I perquè hi ha una proposta de llei que estableix l'obligació de distribuir el mateix nombre de còpies doblades i subtitulades al català que a l'espanyol. Doncs hi ha hagut un 75% dels cinemes de Catalunya que ahir van fer vaga, un dilluns, per protestar. No ho entenc, de veritat que no entenc com les sales de cinema poden fer vaga per protestar per això.

Em queden clares dues coses; la pela és la pela, perquè es clar, no ho han fet un divendres, no, un dilluns que la pèrdua serà minsa. I una altra és que catalans catalans, potser no ho són del tot aquests empresaris.