17 de febrer 2010

Cendra

Dimecres de cendra. Pronostico que en no molts anys, no se celebrarà. Sé que avui és típic menjar bunyols de Quaresma. Perquè és el primer dia dels 40 que queden per Pasqua. 46 si comptem els diumenges. Avui és tradicionalment un dia de dejuni i abstinència. Vols dir que els ionquis ho podran aguantar? Però com ha de ser de dejuni si és típic menjar bunyols?

M’he abstingut i he anat al gimnàs, m’he esforçat una mica més que ahir. Estic fet pols, vull dir cendra. Per anar en línia amb el dia. Això és cosa d’avis, és a dir, de mons pares i de l’avi que encara em queda.

Simbolitza un ritus oriental de dolor i penitència. Antigament només s'imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritus i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. Amb el temps molts cristians es van unir per humilitat als pecadors públics,i així aquest ritus va passar a tots els fidels.

Recordo quan anava a missa al col•legi i em posaven la creu feta amb cendra al front. Dubto però que fos cendra com marca la tradició, feta dels rams beneïts el Diumenge de Rams de l'any anterior. A saber de què eren! Aquest record és dels 6 fins als 18. A partir de la temporada 90-91, el record és un altre.
Recordo el dimecres de cendra fet pols. Però pols que no podia ni aixecar-me de la son que tenia ja que el dimarts a la nit anàvem a Sitges a sopar i a fer la rua de Carnestoltes. Ens ho passàvem bé i no ens perjudicàvem gaire. A l’inici hi anàvem en cotxe. Més endavant en tren. Com tots els que tornaven avui a primera hora. Ha estat impossible seure. Tot ocupat per joves disfressats. Alguns encara beguts, collons, a les 8 del matí i taja perdut. Déu n’hi do! La majoria però dormint. Una parella dormia tan profundament que s’han despertat un parell de parades després.

Ni els que surten el dimarts a la nit, l’endemà van a Missa, ni tampoc crec que els fidels aprovin les actituds dels joves del tren. Però estan més units del què es pensen.

Tots tornen fets un bunyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada