Sabatilles

L’altre dia sento com una parella anava xerrant darrera meu. Parella perquè eren dues persones, home i dona, però no parella de conviure o tenir una relació més enllà d’amistat o coneixença. Bé potser ho havien estat però no avui dia perquè no van pujar junts al tren, no es fan fer cap carantonya ni petó. Res va indicar que mantenien una relació sentimental. Total que comencen a parlar de la declaració de la renda. Ella havia estat fins les dues de la matinada preparant-la i s’havia adonat que “los hijos de puta cambian cosas porque yo cobro lo mismo que el año pasado y pago lo mismo de hipoteca y me ha variado ochocientos euros. Ya tia, son unos cabrones, cambian lo que les da la gana y hacen con nuestro dinero lo que quieren, pero como en este país no reclamamos así nos va. Tendríamos que hacer una manifestación, que sepan que no estamos de acuerdo con lo que hacen”

Això va derivar en la crisis que tenim, que cada cop tot és més car, “que con lo que suben las hipotecas no se puede ni salir”. Vaig tenir ganes de girar-me i aparèixer en escena com el Mag Merlin del Windows i dir-li que l’apreciació que acabava de fer la retirés i que no parlés en boca dels altres, perquè feia un minut que deia que pagava lo mismo de la hipoteca”. La meva teoria és que a ell li agrada ella. No sé si fa anys que es coneixen ni si ella és l’amor platònic d’ell. Però està clar que no li importaria embolicar-se amb ella perquè a tot deia que si, a tot el que ella comentava ell assentia fins el punt de desprestigiar-se ell mateix, “Noi, tingues una mica d’opinió personal, que sembles el Luisma”.

Total, que ella va explicar-li (de fet ens va explicar a tot el vagó, donada l’alta pressió que va aplicar a les seves cordes vocals) que havia comprat un regal a una de les filles de no sé qui. Que primer volia compra-li unes Crocs però que al final va optar per una càmera de fotos súper guapa, que era un passada. Però ell s’havia quedat enrere.

-Unas què?

-Unas crocs

-Que son una crocs?

-Si hombre, aquellas zapatillas de plástico que tienen unos abujeros!

-Como de colores?

-Si, que son para ir a la playa!

-Aaah ya sé las que son. Pero la gente se las pone para ir por la calle y no le da reparo ni vergüenza ni ná.

Em vaig girar per mirar-lo perquè ja feia tot un trajecte que la curiositat em consumia. Vaig començar per la cara i vaig anar baixant fins que vaig veure que portava una bossa d’aquelles mariconeres amb unes lletres ben grosses i maques que deien:

POLITOURS.