16 de juliol 2009

Uf, quin pal!

Li agradava molt dormir, com a tothom pensava. Per això quan sentia que aquell s’havia llevat de matinada per anar comprar el peix per la parada o que l’altre s’havia aixecat a quarts de set, ja li entrava la mandra. Li explicaven i es posava a badallar, fet que provocava el malestar de qui li parlava perquè pensava que l’estava avorrint quan el que tenia era mandra provocada per l’empatia que el caracteritzava, es posava en la pell de l’altre i vinga a badallar. A l’estiu encara, perquè sempre arribava a casa encara de dia i s’aixecava amb la claror ja encesa. Però durant l’hivern, aquella tasca se li entravessava, la tenia sempre coll amunt. No hi havia manera de poder raonar tan d’hora. Ni de parlar ni de llegir ni res. Com a molt, els auriculars amb les primeres notícies del dia. Així s’estalviava embrutar-se el dits de tinta de diari gratuït. Sempre ha estat en contra de la tala innecessària d’arbres.

La primera vegada que es va fixar en una noia, vaja, que una noia li agradà molt, quan es posava al llit, començava a pensar en ella i deia avui somiaré amb ella, avui somiaré amb ella fins que totes aquestes plegaries un dia van funcionar. Era capaç de somiar amb qui volgués. Amb els anys va anar ampliant els temes per poder tenir un ventall de somnis el més variat possible. Sempre que ha volgut ha somiat amb noies, cantants, actrius, presentadores, futbolistes fins que un dia va sentir el concepte diversificar. S’ha de diversificar per minimitzar els riscos. A aquell do se li havia de donar una volta més, anar més enllà. A base de pensar-hi va desenvolupar una habilitat inèdita creu en la seva família que consistia en aixecar-se a mitja nit i sense obrir els ulls, anar a la mini cambra annexa, encara amb els ulls clucs aixecar la tapa, asseure’s i pixar per després anar fins la cuina, amb ambdues mans palpar la maneta de la porta de la nevera, deixar-hi la mà esquerra i anar pujant la dreta pel llom de la porta fins arribar a l’alçada de la cara, agafar la gerra d’aigua i fotre un glop, tornar a l’habitació, estirar-se una altre cop i seguir somiant. Això li permetia decidir si continuava amb el somni o no, si premia les dues ratlletes blanques o premia el quadrat blanc.

Si ho voleu provar és important la posició de les mans a la nevera si no voleu que us passi com a ell, que la primera vegada que ho va posar en pràctica, va calcular malament i es va fotre una òstia amb la porta a la cara que li va fer obrir els ulls de sobte, fet que provocà que la llum del darrera un enciam anés allunyant-se i apagant-se fins caure a terra. Diu que ha vist el llum del final del tunel quan et mors però en realitat és d'una nevera a les 3 de la nit i amb un nyanyo al cap.

El volum al dos era suficient per poder sentir el més important del trajecte, els sons que fan les vies del tren, que com tothom sap, a mida que t'acostes a una gran estació els catacrac catacrac augmenten considerablement així com la manera de bressar dels vagons.

Anar en tren, adormir-s'hi, no trobar lloc per seure no suposava cap d'altabaix. Només hi havia una cosa que li feia més mandra, un pal terrible i era trobar-se amb algú conegut, ben d'hora al matí. Només de veure'l i pensar, primer, que no podria dormir al tren, segon, que no sabria de què parlar i tercer, que tampoc som amics òstia ni ens coneixem tant, ens saludem i punt, visualment, no cal ni dir-nos res. Però com es dissimula en aquests casos si ningú parla pel mòbil a les set del matí?

Encara no sap perquè porta tant temps treballant en aquest inconvenient sense trobar un ventall d'excuses que no el facin quedar malament, quan és capaç de posar pausa a un somni.?

No volia tornar a passar per haver d'explicar tota la infantesa de son fill en 20 minuts a algú que només l'ha vist un cop en una foto que el germà del seu cunyat li havia ensenyat fa uns quatre anys o fingir interès sobre el viatge de noces d'un conegut tant i tant interessant que li recomana fora dels circuits turistics, doncs no els agrada la platja, que van fer a peu descobrint les diferents empreses formatgeres que hi ha al Perú.

Si fos amic seu sabria que no li agrada el formatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada