...bla bla bla, ja ja ja, ok gràcies per la info i a veure si ens veiem un dia, que no sigui al tren. Mañana nos veremos no? A on? En la cena, no vienes? No, és que no m'ha convidat. Que raro, yo daba por hecho que tu ibas. De moment no m'ha dit res, tot serà que m'avisi a darrera hora.
Vaig pensar que com sempre, em dirien allò de Ostia me he olvidado, le dije que te llamara, se m'ha passat, pensava que t'ho diria no sé qui.... el de sempre, que mai saps si és una excusa o realitat.
Per saber-ne alguna cosa més, li vaig enviar un sms: Felicitats, que passis un bon dia... La resposta: Moltes gràcies.
Si hagués estat per mail li hauria dit que si recordava que quan treballava a Paris, cada any agafava un autobús durant 14 hores que arribava el divendres, just a temps pel sopar que sempre es feia, i que tornava a marxar el diumenge al matí, 14 hores més. Així durant 10 anys.
Nen, vols dir que no és un pallissa per només estar aquí un dia i mig? Ja ho sé mama, però és dels meus millors amics.
O que el sopar que havíem d'haver fet ahir dia 30, el vaig avançar una setmana perquè ell pogués venir i que encara no entenc perquè no hi va assistir.
Truco a la tarda a un altre dels amics amics, dels de sempre. Escolta, que demà tenim un cangur i que sortirem a la nit. Vale, nos vemos en la cena? Que cena? La que ha montado en aquel restaurante. A mi no m'hi ha convidat. Que dices? No no. Que raro, me extraña.
A mi també m'estranya. Penso que una cosa és quedar entre setmana, durant l'any quan tots tenim les nostres històries de feina, de fills, però una altra és un sopar de tots, de celebració, dels que es fan pocs cop l'any.
M'estranya, no li trobo explicació. I menys quan fa just un mes va ser ell qui em van convidar a la festa sorpresa que van muntar a son germà.
?
Encara no trobo com m'inscric aquí... Ara ho buscaré. Desgraciadament sempre estem a temps perquè la gent ens decepcioni. Lo difícil d'això es quan no hi ha cap explicació.
ResponEliminaMaria Peiró.