Dansa

10 mesos. Dos dies per setmana. Tres quarts d’hora cada dia. En hores, 6 al mes o 60 per curs. En diners, 7.5 euros per dia o 600 euros per curs. Arriba el dia del festival. Els nervis que comencen a aparèixer un parell de setmanes abans, es concentren el diumenge al matí. Va ràpid, que arribarem tard! Vestida, pentinada, maquillada. Tota ella estirada, de cos, de coll. Pateix perquè no se li desfacin els mini monyos del cap.

Són les 10 i la deixo al teatre. Un troç de teatre. El mateix on actuen i han actuat des de Faemino y Cansado fins l’Ana Belén passant per la Sara Baras. Abans de les 11 entrem al teatre prèvia mostra de les entrades. De pagament. Estem asseguts a la fila tretze, vint i vint-i-dos. La Valèria està a sobre meu i no para de dir que quan sortirà la Jana. Es tanquen els llums. “L’espectacle és a punt de començar. Preguem apaguin els telèfons mòbils. Els recordem que no es poden fer fotos amb flash. No es podrà entrar al teatre un cop hagi començat l’espectacle”.

El primer cap que es veu és el de la Jana. Només ho sabem la Cristina i jo. Li diuen que encara no perquè retrocedeix una mica. Ara si, surt la primera fent petits saltironets. Surten la resta de companyes. Apareix algun flash. També gent pel mig del passadís buscant el seu lloc. Sona un mòbil i un joder! No puc parar de mirar la Jana però sense obviar el què passa al passadís. Estic indignat però no dic res. Ja ho diu la Cristina. Intento no perdre’m res. Haig d’estar molt atent. Després hauré de passar l’examen que la Jana em/ens farà. La Valèria segueix dient que quan sortirà la Jana. Allà carinyo, a la cantonada? Què és cantonada? Allà, al racó.

4 minuts més tard marxen totes. S’ha acabat. Ja no sortirà més cops malgrat la insistència de sa germana petita. Les següents dues hores es fan llargues, molt llargues quan toca la part flamenca. Al final, cap a dos quarts de dues, surt tothom a l’escenari. Com que ara hi ha els llums encesos, a la Jana li fa vergonya i surt caminant capcota i mirant cap a dins l’escenari, no cap a fora com fan tots per buscar els familiars. Se’n van i marxem tots els pares a buscar les criatures a la part del darrera del teatre. Tots volem ser els primers. Alguns de pensament. D’altres ho demostren. Ho has fet molt bé! I has vist quan caminava cap enrere amb les mans als ulls? Si carinyo, just abans de què li agafessis les mans a la teva parella? Fa un somriure enorme i supersatisfeta diu que si.

M’agrada que faci una activitat física extraescolar i que surti a un escenari. Això l’ajuda, l’ajudarà a ser més extrovertida, a no tenir tanta vergonya com té ara, a ser àgil, a desenvolupar la memòria, a saber fer coses en grup. De fet balla bé, és plàstica, fa moviments dolços. Ja sé que tots els pares diem que la nostra filla ho fa bé. Jo intento ser objectiu. Ara per ara la Jana ho fa bé. També dic que la Valèria no ho farà bé. És més brusca que sa germana. Dic que serà bona jugadora de tennis perquè és una nena de caràcter, de moviments secs i forts. Potser ballet o dansa no, però hip hop si.

De moment la seva pel·lícula favorita és Billy Elliot.