15 de desembre 2012

Una altra manera

Sempre s’ha dit que si una cosa funciona és millor no canviar-la, no tocar res no sigui cas que l’esguerris. Això és vàlid si no hi ha cap altra opció que ho millori, que ho faci funcionar millor. Aquesta dita ha fet més mal que bé perquè ha provocat que la resistència al canvi hagi calat, i molt. Ha provocat que no ens preguntem més coses, que no intentem millorar situacions, feines i processos, que com a persones no ens plantegem si podem fer-ho diferent amb l’objectiu de tenir més bons resultats. Els canvis impliquen feina i dóna la sensació tot plegat que falten ganes de treballar, la també famosa frase els darrers temps de la cultura de l’esforç.

Però no cal anar massa enllà per trobar exemples. Tots en el nostre dia a dia ho patim, col·laborant-hi o no, però ho patim i en formem part. Personalment ho he viscut en un parell d’empreses. Empreses que quan vaig néixer ja funcionaven i que quan arribes i proposes alguna cosa sempre et trobes algú que ja fa temps que hi és et diu allò tan absurd de “això sempre ho hem fet així”. O pitjor encara, aquella persona que fa tres minuts que t’han presentat i que sense ella voler-ho ni saber-ho parla com un llibre obert i et diu “jo quan vaig entrar ja es feia així”.

Però a nivell personal també passa. No només hi ha una manera de fer les coses, i això és el que intento que les meves filles aprenguin. Vull que siguin elles les que trien, que pensin, que analitzin i valorin. És igual si per anar a fer una volta porta un pantaló vermell, sabates i mitjons verds amb una jaqueta lila. És igual mentre ella estigui convençuda que vol anar vestida així. Jo només intervindré si veig que passarà fred, res més. I en general aquesta actitud no la trobo. En general a més de no passar fred ha d’anar vestida mona, impecable i seguint les normes de revistes i botigues.

Ara he estat dues setmanes sense afaitar-me. Un dels comentaris que he sentit avui quan m’han vist afaitat ha estat “molt millor, has fet el correcte”. Què vol dir el correcte? Quin problema hi ha en què porti barba? Que fa 40 anys que no en porto i perquè he estat dues setmanes barbut estava fent l’incorrecte?
Això és com quan en època franquista no deixaven escriure amb la mà esquerra la canalla que n’estava aprenent. Per cert, ma filla Valèria ho ha patit davant la meva indignació.

Canviar la manera de fer les coses ajuda a pensar, a veure les coses des d’una altra perspectiva, a tenir altres punts de vista. Ajuda a la creativitat. I això és el que vull a casa meva, que les meves filles siguin creatives, no creatives d’agència de publicitat sinó creatives de manera de pensar.
A més, quan un fa les coses de manera creativa, a sobre s’ho passa millor.
Puc afaitar-me fent-ho durar més de mitja, canviant-me de roba, d’ulleres, de lloc, fent que l’escuma me l’escampin les nenes o fer-ho de manera tradicional que comença i acaba, com s’ha fet sempre.
Prefereixo la primera.
I elles.
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari