Pre-etapa

Ara veig que 10 anys és molt de temps. Certs aspectes són els mateixos però ara que observo que el cos li canvia i que ha entrat en aquell túnel invisible on es canvien peces sense que els que estem a fora en siguem del tot conscient, en aquest punt és quan se’m cau la bena i em fa reflexionar. I molt. Fins ara ha estat relativament fàcil aplicar el sentit comú i el criteri, imposar les decisions, raonades o no.
Aquesta etapa trontolla i comença en què no serà bufar i fer ampolles perquè la persona en qüestió comença a fer preguntes, a qüestionar, a donar el seu punt de vista, a aplicar cert criteri i lògica en comentaris i decisions.

 

Coincideix en què es barallen més que mai. Fins ara eren dues nenes i ara tinc una nena i una quasi adolescent. I xoquen. Intentaré donar-li el suport que em demanarà en estudis i transmetre-li la confiança necessària perquè segueixi com fins ara, explicant-me coses seves, coses que l'amoïnen, aquelles coses que jo mai vaig explicar als meus pares.