Cul-de-sac

Aquest inici de setembre no és com tots, és bastant diferent al dels darrers anys. A nivell particular s’assembla molt perquè el començament d’un curs escolar ho monopolitza tot en part per la despesa que es genera. Aquest robatori amb què ens trobem quan hem de comprar roba, llibretes i bolis, carteres però sobretot en llibres.

Però a nivell social serà un setembre ben diferent, ho sé. Ja es nota al carrer que no és igual. Cada dia hi ha aquest run run tan bonic, tan especial i tan comentat, una mica com allò de les nits màgiques quan juga el Barça però més.

Aquesta diada serà especial. Ho serà perquè d’una banda estem els que hi posem una component emocional, i de l’altra la gent que està cansada de veure i patir el menyspreu que rebem. La gent s’ha cansat i ha dit prou. A casa, als amics, al veïnat, pertot hi ha els comentaris que van en una mateixa línea. Ara és hora de fer-ho saber al món.

Fa dos anys, el 10 de juliol vam sortir al carrer com a reacció a una sentència d’un dels molts tribunals espanyols que no entenen que no som iguals i que s’entesten en allò de una, grande y libre. Que no nois, que no! Que una ja no pot ser, ja no és. Que grande menys encara, y que de libre va la història, ara bé, es la libre que volen ells i no pas la de la resta.

Vam anar a una manifestació de manera reactiva. Enguany hi anirem de manera pro activa. I precisament per aquest motiu és tan especial i serà tan recordada. Perquè segur que serà l’inici d’un camí de maldecaps, malsons, pors i il·lusions, però que no té retorn. Serà el camí que emprendrem per sortir del cul-de-sac en el que estem fa un parell de generacions.