Comiat simple

D'avui en vuit se'ns casa un amic. Un que sempre havia negat el seu pas per una situació com aquesta. Havia viscut en parella molt de temps sempre negant-ho. Ja li hem recordat molts cops els que li portem anys d'avantatge.

Hem fet el comiat de solter tot i no ser-ho de manera pràctica des de fa una pila i mitja d'anys. La convocatòria va ser per un divendres a les 13h per fer aperitiu, anar a dinar i fer cata de gintònics. Collons com canvia la cosa. En les anteriors vam fer-la un dissabte al vespre i sempre després del partit de futbol de rigor. En això es nota que ja no en tenim vint i pocs sinó quasi quaranta.

A la una? Como que a la una? Yo salgo a las tres los viernes, yo llegaré sobre las 16h.

Arribo al bar a les 16h després de passar per casa i dinar alguna cosa ràpida. Tots em reben dient que ja està bé que quines hores, bla bla bla. "Estic molt content de veure que tinc amics tan importants. He estat intentant el darrer mes i mig canviar de feina i trobar-ne una de Director General o fins i tot muntar un negoci per poder venir un divendres a la una. No he tingut sort. Em sap greu"

Acabant de dinar demanem uns gintònics.

- Perdona, ens poses uns gintònics? - demano al cambrer.
- Los vais a querer de ginebra?

Bravoooo, molt bona aquesta. Marxem d'aquí que no me'n fio.

El que havia de ser un dinar, copa i cap a casa, va acabar en un parell de mojitos a la platja, uns embotits en un bar, unes partides de futbolí i uns altres gintònics. Com sempre, un cop més, hem parlat de futbol, del meu nou equip que vaig suposar, en algun moment fins i tot d'inversions i també de l'amistat.

- Tio, te quiero, eres excepcional, una bellísima persona, me sabe mal que nos hayamos distanciado un poco por todo lo que me he perdido, pero siempre estaremos juntos, te lo prometo, eres increible, la verdad es qu..
- Oye, te gusto y no saps com dir-ho o estamos en el momento exaltación de la amistad?
- Eres un gilipollas
- Yo tambien te quiero, ale, vete a dormir.

Estar amb els amics, tot i saber que no hi haurà res d'especial, de diferent, res novedós, ja ens està bé. Estem super contents de veure'ns la cara i prou. No fa falta més.

Som simples.
Estava clar que passats molts anys, els comiats havien de ser així, com nosaltres.