Paraula

El resultat pot ser el mateix però com arribar-hi no. Pot ser que per ser més gran en edat ho vegi diferent? Sóc dels que encara pensa que donar la paraula és totalment vàlid. Si no ha de ser dilluns, no ho dic. Si no m'interessa una cosa no faig perdre el temps. Si pel que sigui no ho dic a la primera, no ho allargo més d'una segona. Encara em poso en la pell de l'altre i miro de no perjudicar. Potser per això no m'agrada perseguir a ningú. No necessito rebre un mail per reservar una data. Si m'ho dius m'ho crec.

Fa mesos que he entès que la gent va a la seva. Que els que ens preocupem per la gent que apreciem i estimem, som pocs. Hi ha massa egoïsme. Hi ha qui no entén que t'emprenyis, d'altres que amb una rialla pensen que ho solucionen tot. La millor manera sempre és fer-los el mateix a veure com ho encaixen. Seria bo que tinguessin algun fracàs inesperat per aquestes actituds i que aprenguin alguna cosa. Tot i que crec que no li donarien importància.

Perquè quan algú em diu que farem una reunió a primera hora, entenc que serà cap a 9 i en canvi hi ha gent que arriba a les 10h? Si li dic que em digui alguna cosa a primers de setmana vull dir dilluns o dimarts, però perquè ell entenc dijous a la tarda? El curiós del cas és que després arriba puntual per agafar l'avió o per entrar al cinema.

A la llarga he après que és necessari guardar emails de feina, que s'ha de ser més concret, que fins i tot has de tenir un punt inquisidor per la desconfiança que em generen els que no s'assemblen a mi, a molts com jo.

Davit, et dono la meva paraula.

D'acord, però passa-m'ho per escrit.