08 de maig 2009

La diferència

Hi ha molt moments en què faig alguna cosa que m'agrada molt i que em deixa molt satisfet i content.

Surto del cine, he vist un film que m'ha agradat molt però no em poso a xisclar ni m'agenollo.

Sopo en un bon restaurant, el gaudeixo, però no corejo el nom del xef: Subijaaaaaaana, Subijaaaaaana.

Llegeixo un llibre apassionant, que m'ha distret durant setmanes, però quan l'acabo no agito els braços desesperadament ni m'abraço a ningú.

Estic amb la família, els amics, passant una bona estona, rient, i quan ens despedim, no fem l'onada.

Menjar, llegir, anar al cinema, són situacions que acaben amb un sentiment.

Només pots fer coses similars quan tot parteix d'un sentiment, pur, inconscient, que no saps ni des de quan el tens, genètic. En aquests casos, el sentiment desenboca en un altre sentiment.

Aquesta és la diferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada