01 de juliol 2008

Sant Pere

Si t’agrada escoltar de tant en tant en Bob Marley, t’has de sentir jamaicà ? La veritat és que no em sento irlandès malgrat que m’agraden molt els U2, que tinc discos d’edicions limitades, pins, fotos i he anat a tres concerts que han fet a Barcelona. Els sentiments no van implícits amb el que consumeixes, compres, et regalen, veus, beus o mires. Perquè, em sap greu, però tot i que cada dia em prenc un cafè amb llet en un bar que es diu Bruselas, a Roger de Llúria amb Aragó, de Barcelona, no em sento gens belga. I això que també consumeixo molta xocolata. O quan abans ho feia al Caffè di Roma, tampoc em sentia italià tot i que fora de Catalunya, com sabeu, tothom me’n confon.

O sigui, que un sentiment ni es compra, ni s’imposa, sinó que es té o no. He estat tot el mes de juny explicant quins són els meus sentiments a la gent que no és del meu entorn habitual. Tot començava quan em feien un comentari del tipus ¿Qué, que bien que españa ganó ayer, verdad?. Com que responia amb indiferència rebia rèpliques injustes i incoherents com A ti no te gusta el fútbol. No és veritat, a mi m’agrada molt el futbol com tothom sap. De fet com aficionat al fútbol, al bon fútbol, el diumenge la selecció espanyola va merèixer guanyar i per més d’un gol. La meva vena futbolera feia que cada cop que espanya feia una jugada maca, volgués que acabés en gol. Però igual que si ho hagués fet alemanya, que no va ser el cas. Però que m’agradi el futbol no va lligat en què estigui content si un equip guanya o no. Estic content si he vist un bon partit. També em preguntaven si soc antiespanyol. No, no soc antiespanyol. El dia que la selecció catalana pugui jugar l’eurocopa o el mundial, potser si que aniré en contra de la selecció espanyola perquè voldré que primer guanyi la catalana. Però també voldré que perdi Txèquia, Itàlia o França, i això que m’agraden molt la budweiser txeca, les pizzes i els crêpes.

El 29 del 6 de 2008 el recordaré, primer perquè el meu amic Stéphane es va casar. També perquè un dia com aquest de fa molts anys es va fundar el Daily Telegraph. O perquè en Fleming va descobrir per error la Penicilina. Perquè va ser Sant Pere, festa major de Gavà i també perquè Espanya va ser campiona. De veritat que me n’alegro pels meus amics espanyols que un cop campions deurien plorar.

Visca Catalunya.... lliure.

1 comentari:

  1. Hey Davit! Me agrada molt el teu blog! ...y para contribuir una miqueta con el tema de los sentimientos te digo que hace 9 años vine desde Medellín a Cataluña con el proposito de estudiar un master y aunque el plan inicial era regresar, terminé estrechando mis lazos con esta tierra que me ha acogido y a la que le guardo mucho cariño; porque hice amigos, he trabajado, he viajado, he degustado la comida típica, he aprendido un poco de catalán y finalmente la suma de todo eso me ha llevado a tener ese sentimiento del que dices que se tiene o no. Un abrazo! Sebas

    ResponElimina