A la regió de Puglia (pronunciat Pulla) al sud d'Itàlia, hi ha un convent en el que només hi viuen l'abadessa que el va fundar, de 80 anys, i dues monges de clausura de quasi 70.
Pensava que aquesta gent, totes les persones relacionades amb l'església i l'entrega a Déu, són persones de pau, d'ajuda al "prójimu", etcètera etcètera.
Però es veu que al final tot cansa. Aquest estiu, durant un sopar la monja abadessa va llegir uns passatges de la Bíblia. Fins aquí bé. Quan va acabar, les monges van llegir un altre passatge però en un to exageradament alt, segons l'apreciació de l'abadessa, que les va cridar a l'ordre, instant-les a que l'escena no es repetís més.
El sopar va seguir el seu curs, imagino que com sempre, en silenci absolut. El cas és que més tard, quan es van retirar, les dues monges van anar a la cel·la/habitació de l'abadessa, de la jefa, i la van currar.
Jajajajajajaja, si si, la van estomacar. Es veu que n'estaven fins al capdamunt de les tonteries de la vella fundadora. Què fort, em sembla súper fort. Potser és perquè al ser de la regió de Bulla...
Jo pensava que les monges (mongetes, carinyosament) tenien una paciència de ferro.
Quan jo era més petit, en general les trobava amables, amb molta paciència per tractar amb gamberros com nosaltres, sempre amb bones paraules per endreçar-nos en el camí correcte.
Potser quan els que anaven al col·legi de les monges, marxaven a casa, les monges començaven a perseguir-ne alguna per fer-li la vaca, o li tiraven arròs amb un boli bic, o pitjor encara, la cremaven amb ciris. Noooo, això no pot ser. S'hagués sabut abans, oi?
O no hi ha més notícies destacables, o potser la bogeria en la que fa temps ha entrat la societat, també ha arribat en una franquícia del Senyor.
Déu meu, on anirem a parar!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada