18 d’octubre 2007

José Luis

- Hello and welcome to United States. Please, what’s your name?, em va demanar en Jeff Fadiman, un dels professors que vaig tenir a la San José State University, a Califòrnia (USA).

- Hello, my name is “Davit”, vaig contestar.

Vaig veure cares estranyes i un altre alumne va preguntar que com s’escrivia. Vaig sortir a la pissarra i vaig escriure D-A-V-I-D.
Es va sentir un sospir d’alleugeriment grandiós a tota la classe. Semblava que els havia tret un pes de sobre als més de trenta companys. Llavors l’alumne que preguntà va dir:

- Ooohhh (en anglès ooouu), ok Deivit.
- No, no. No em dic Deivit, em dic “Davit”. I vaig escriure el següent: Da-vid = Da-beat, que és una transcripció sense sentit de com es pronuncia.

Però el tio insistia en dir-me Deivit. Vaig tenir sort perquè al preguntar-li que com es deia ell, em va dir tot orgullós:

- My name is Georges.
- Ok. A partir d’ara jo et diré Jordi,
li vaig dir amb un somriure amable. Penseu que era el primer dia de classe, en anglès, en un país al que acabava d’arribar (feia 4 dies)i era massa aviat per caure malament.

- Jor.... what, va exclamar
- Joooor......diiiiiii, apa com si tingués un anyet i l’estés ensenyant a dir paaaaa....paaaaaa
- Nooo, em dic Georges.
- Doncs si tu et dius Georges, jo em dic Da-beat (Davit)
- Got it
(ho he entès, ja ho he captat)
- Nice to meet you Georges (encantat d’haver-te conegut Georges), li vaig dir entre una rialla general.

A partir d’aquí em va ser més fàcil explicar a la gent que era Catalunya i el sentiment de ser català i prou. Fins i tot vaig fer una conferència (la primera de la meva vida) a un grup d’estudiants.

Tot i que el més divertit d’aquell dia va ser quan li va tocar dir el nom a un grup d’asiàtics de la classe. Quan la xinesa del meu costat es va aixecar i va dir que es deia Jennifer, no us imagineu com vam riure. Va home va, una xinesa que es diu Jennifer. Llavors ens va dir el seu nom de veritat i ens vam cagar a sobre. Perquè recordar-ne un està bé, però amb l’intercultural que era la classe vaig haver d’aprendre’n uns quants de xinesos, japonesos, coreans, vietnamites.... Ja no en recordo cap.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada