Primera decepció

La Jana va veure la seva amiga anant amb bici, sense les rodetes, i em va dir que ella tampoc les volia.

Li vaig treure les rodetes un divendres a la tarda i ho vam provar durant uns minuts. L’endemà dissabte vam sortir de 10:20am a 11:20am.

N'hi va haver prou. Ja en va aprendre. Trobo que va anar molt ràpid. En una hora ja anava en bici. Només li havia de dir que no mogués tant el cul ni l’esquena i que tingués el manillar recte.

Avui la Cristina i les nenes estaven prenent un suc després d’anar a buscar la Valèria a la guarderia. Han tingut pipi. Han anat les tres al lavabo. Quan han sortit la bici ja no hi era.

Es veu que la Jana anava dient que perquè li havien pres, que si era seva perquè se l’havien emportat. Però ja no la tindré més?

Després de sopar, abans d’adormir-se encara em deia que no són brètols no, que són bretíssims els que li han robat.

Avui ha tingut la seva primera decepció; la primera explicació que li hem donat i que no l’ha convençuda gaire.