11 d’abril 2012

El ciclisme m'ha fet valent.

Tot són anades i vingudes. Acaba passant en qualsevol tema tot i que n'hi ha en els que passa més ràpid i sovint que no pas amb la freqüència meteorològica dels darrers temps. Intento no oblidar-ho mai, tenir-ho sempre present per quan venen mal dades poder estar preparat tot i que també com a mecanisme per no deixar que m'afecti més del necessari.

El curiós de tot plegat és que et pots tornar una mica bruixot, hi ha moments en què pots arribar a endevinar els fets, a preveure'ls. I això ajuda molt, vaas amb una tranquilitat per la vida que genera enveges de les grosses. "Tu ets un passota!" hi ha qui em recrimina enfadat, però com que ja el veia venir li explico amb aquella pausa que els que tenen raó empren i molesta taaant, que treuen foc pels queixals.

L'avantatge de no oblidar que tot és cíclic és que pots prendre partit, pots intuir com aniran les coses i pots anar treballant, anar mirant, observant, i quan arriba el dia ja tens la resposta que més et convé. "Que no nos embauquen, no nos dejemos enganyaaar" que deia aquell.

I això sobretot m'ha donat un valor que fins ara no tenia i que em pesava a l'escrot sobremanera, he deixat de tenir por. Vejam, una mica encara en tinc, sempre queda "algu" però estic molt satisfet perquè he estat en situacions en les que històricament havia actuat d'una manera i ara hi actuo d'una altra.

Escooolta, i he dormit béeee, ehh!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada