11 de novembre 2011

Justificar la son

A quina edat has de parar de justificar-te?
Quan ets petit les justificacions són excuses per coses que has fet malament, per haver desobeït sovint els pares i professors.
Quan ets adolescent i t'estàs fent notar com a persona pre-adulta, les justificacions també existeixen i quasi sempre per motius més greus o amb conseqüències més complicades que no pas no haver fet els deures a P5. Quan ets gran també. Les justificacions són per no sentir-te malament o per no fer sentir malament l’altre?
Perquè necessitem que totes les coses es justifiquin? No és necessari. No passa res. Ben dit no passa res. És millor.

Si convido a sopar a casa uns amics i em diuen que no, perquè no els ve de gust, com em prenc jo aquest comentari? Segurament fa temps m’ho prenia fatal, ara fa temps que m’ho prenc millor. Perquè he entès que no vol dir que no els caigui bé sinó que potser tenen ganes de descansar. La cosa canvia quan sempre et diuen que no. Llavors has de tenir la vista per parar de convidar.

Fa un temps que estic començant a aplicar-ho. Sobretot quan faig esport. En un parell d’ocasions he preferit dir que no volia jugar amb ell perquè no m’ho passava bé, que quedar bé jugant-hi i provocar que la situació es repetís i repetís. Em poso vermell un cop però evito passar-m’ho jo malament. Té el matís de què és gent que no conec gaire, i ho facilita.

Prefereixo estar amb gent amb la que puguin veure’m complet que no fingint, perquè això provoca no passar-s’ho bé, estar pendent del rellotge, pensant en trobar excuses per fotre al camp. Estar amb gent, a casa seva o meva i tenir la confiança de dir: va, marxeu que tinc son!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada