I la Valèria, fa estona que no la sentim? Vaig a mirar què fa.
A la taula ens quedem els avis Joan i Isabel, la Cristina i jo. Torna l'altra iaia dient que no l'esbronquem. M'aixeco i vaig a trobar-la.
Valèria, què fas?
Res.
Vull dir que què has fet?
(silenci)
Em costa no riure només de veure el seu llenguatge facial. Li pregunto de nou, sense mots, amb ulls i celles ben enlaire.
M'he tallat els cabells.
A veure.
Agafa la paperera i comença a treure capes i capes de papers. Quan me'ls ensenya no puc evitar posar-me a riure. Ella em mira espantada, molt seriosa, no pot comprendre que no m'enfadi. Ho compartim amb la resta, tots riem menys ella. No ho entén. Només s'indigna quan trec la càmera de fotos.
És llesta la pàjara perquè va dissimular-ho pentinantse d'una altra manera que només vaig saber quan em va ensenyar el manyoc de cabells. Tots els que no ho van presenciar li deien que es pentinés bé, que els cabells pel mig de la cara li molestarien. Ella deia que no.
No saben què amaga.
A la taula ens quedem els avis Joan i Isabel, la Cristina i jo. Torna l'altra iaia dient que no l'esbronquem. M'aixeco i vaig a trobar-la.
Valèria, què fas?
Res.
Vull dir que què has fet?
(silenci)
Em costa no riure només de veure el seu llenguatge facial. Li pregunto de nou, sense mots, amb ulls i celles ben enlaire.
M'he tallat els cabells.
A veure.
Agafa la paperera i comença a treure capes i capes de papers. Quan me'ls ensenya no puc evitar posar-me a riure. Ella em mira espantada, molt seriosa, no pot comprendre que no m'enfadi. Ho compartim amb la resta, tots riem menys ella. No ho entén. Només s'indigna quan trec la càmera de fotos.
És llesta la pàjara perquè va dissimular-ho pentinantse d'una altra manera que només vaig saber quan em va ensenyar el manyoc de cabells. Tots els que no ho van presenciar li deien que es pentinés bé, que els cabells pel mig de la cara li molestarien. Ella deia que no.
No saben què amaga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada