10 de gener 2011

Mal inici

-Nos podemos ver el martes por la mañana?
-Si claro, llegaré sobre las 10.30h.
-Perfecto, aquí te espero.

Vinc a València a reunir-me amb un client i em diu que només em pot atendre quinze minuts, que le han puesto una reunión. Oleeeeeee, que bé. 3 hores de tren per quinze minuts. Molt rentable, eh?

Miro, busco, camino. Aixeco el braç. Taxi! Es para i des de dins mou el braç a la dreta. A l'esquerra després. Em mira, aixeca les celles i les espatlles amb aire de pregunta. No ho sé, gesticulo. Que pa donde? Derecha o izquierda, llegeixo als seus alterats llavis. Que no ho sé dic amb la boca ben oberta i grans moviments cranials. La gent em mira. Suposo que dec haver cridat. Hi entro. Hola, a l'estació Joaquim Sorolla, per favor.

Segueix immòbil. Potser perquè està tant enganxat al volant que no pot ni moure's. Constato que a tothom li funciona el clàxon. Posa primera.

Està molt lluny l'estació? No sé decirle. Más o menos como de Atocha a la calle Recoletos con Serrano. El que faltava, faig cara de madrilenyo. Em reprimeixo perquè ha afegit un si es que conoce esa zona. Porque va a coger el AVE, no? NO. A pues entonces....ostia, perdón, joder vaya día, no he visto el bordillo, ha botado mucho? No, no mucho.

Arribo a l'estació i canvio el bitllet per sortir 2 hores abans del previst. M'assec i tanco els ulls. No ha passat ni una hora i el tren es para.

"Vamos a ver señores, les tengo que comunicar una cosa. Ha habido un accidente en la que una persona ha sido atropellada por el anterior tren y por tanto la estación está cerrada. Hasta que no venga un juez y levante el cadaver nos quedamos aquí. Se está coordinando que vengan unos autobuses para llevarlos hasta Cambrils y allí emprender de nuevo el viaje. Gracias por su colaboración."

Total, 7 hores per tornar a casa.
Si ja diuen que el que malament comença, malament acaba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada