12 d’octubre 2009

Com que adéu?

Eh, eh tu, tio, saluda'm no?
Que és això de veure'm i dir "déu" i prou?

No sé en quin ordre d'importància però el fet és que:
1. Fa temps que no ens veiem
2. Estic al teu poble on no hi havia anat mai
3. Hem treballat junts a Paris
4. Hem sopat més d'una i dues vegades plegats.
5. Vas llogar-me el teu carnet del Barça durant uns 5 anys.

I em tractes com un cagarro? Si si, una caqueta al mig del carrer. Em mires i passes de llarg? Escolta, que tinc sentiments. Potser si el cagarro és teu te'l mires més, no ho nego. No pretenc que em toquis si vols, però tenim mala memòria o què? Es veu que qualsevol punt dels cinc, no és gens important per a tu. El primer deu ser un pet, l'altre una llufa i tot plegat un cagarro. Què passa, que sóc un pringat per a tu? Com que ets president d'un club i et va superbé a la vida, jolines, ia no pots pal·là am un ca esssss menus ca tu, u què? O és que t'ha tornat diferent?

Vint anys enrere crec que va ser la meva tieta que em va regalar un boli Montblanc. Jo pensava que molava molt, que era super aksclussiu, saps. Fins que et vaig conèixer. D'acord jo mai tindré a més del boli una ploma Montblanc, un llapis Montblanc, una goma d'esborrar Montblanc, un fluorescent Montblanc, una funda per a cada cosa Montblanc i una de global per a tot, també Montblanc.

Això si, els meus cagarros són Montblanc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada