Avui fa 4 anys.Hauria d'haver estat ahir dia 13 però no va poder ser perquè no hi havia llits disponibles. Quan ens van trucar de la Clínica dient que enlloc de néixer el 13 ho faria l'endemà, pensàvem que era una broma!
I quan ho dèiem a tothom tampoc. Ni els familiars ni els amics que trucaven el 14 pensant que ja havia nascut.
En qualsevol cas, el moment va ser igualment bonic. Diferent al primer. L'alegria de ser pare ja la coneixia i no em va impactar. Si ho va fer veure la Jana com la volia agafar, com li feia petons, com la mirava. Encara ara quan veig la foto em fa emocionar. Són sentiments molt macos i molt diferents alhora. Estàs pendent d'altres coses i te n'emocionen d'altres. Em sobta veure com sent tant i tant iguals acabades de néixer i el diferent que són ara.
La Valèria té un parell d'ous amb una força física tremenda, és molt carinyosa i molt brutota. Li agraden els jocs físics. Li apassiona saltar al llit i fer-nos pessigolles fins quasi plorar. És molt divertida i negociadora fins a la desesperació.
- Valèria, acaba't l'hamburguesa ja, que fa molt de temps que estàs sopant.
- D'acord, em menjo tres trossos i ja està, val?
- No, te la menges tota?
- Tres i prou.
- He dit tota.
- Vaaaaale, quatre i cap més.
- Valèria! Prou.
I així podríem estar una bona estona més.
Felicitats. A les dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada