25 d’agost 2008

Tornar i content

Duríssim. És duríssim tornar. Si em tallo el dit petit del peu esquerra, em poden donar la invalidesa total? I si demostro que m'han atacat 15 tigres a les cames? Bé, no són tigres de bengala ni blancs ni del circ Raluy. Són tigres mosquits, que en proporció als habituals, són com dinosaures. Estic incapacitat per treballar amb tanta picor.

Només puc fer algunes coses: jugar amb les nenes, llegir, fer esport, pintar una porta, empaperar una paret, penjar estanteries (ben dit prestatgeries), posar silicona al lavabo, quedar amb amics i tancar-me a l'habitació amb la meva dona.

Perquè prejubilar-se als 36 i mig, no cola oi? Quina merda de sistema! Em faré polític i ho canviaré això. Clar que amb la crisi o alentiment que diuen per tot arreu que hi ha, estic supercontent i motivat de poder venir a treballar de manera remunerada.

Sempre acabo al mateix lloc: tinc salut, família avinguda i feina.
De què cony em queixo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada