Somni

L'altre dia vaig somiar que era una mica prepotent i pensava que els catalans érem els millors. En el somni estava a punt d'arribar a la feina i mentre pujava Pg de Gràcia amunt, uns japonesos em preguntaven en català sobre la ruta Gaudí. La veritat és que em vaig quedar sorprès de com parlaven de bé el català.

Després més endavant em vaig trobar amb una colla de suecs que havien vingut a veure la final de la Lliga Catalana de bàsquet al Sant Jordi entre L'Hospitalet CB i el Tortosa. Em van preguntar, en català també, si era millor agafar el metro o el bus.

Era un dia estrany perquè al matí havia llegit al diari que al Club Coliseum feien l'estrena mundial d'una pel·lícula de l'Spielberg rodada en català. Jo estava flipant. Perquè durant el seu discurs que va fer pels mitjans de distribució i que va fer en català, va dir que un director que vol triomfar a Catalunya, havia de fer l'estrena just abans de l'entrega dels premis més importants del món del cinema, els Peps, atorgats per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències de Catalunya.

L'endemà vaig marxar per feina a Paris i tot i que jo no sabia francès, no vaig tenir cap problema perquè tothom parlava català, amb un accent curiós però. Vaig anar a dinar al Mag Fèlix, una important cadena catalana que es troba per tot el món que fan entrepans, mentre llegia un dels diaris més reconeguts del món, el Temps de Barcelona, on deien que la Borsa de Barcelona havia tingut una davallada important i tots els parquets mundials havien tingut negatives conseqüències.

De tornada, vaig coincidir a l'aeroport de Barcelona amb un grup de turistes que venien a Lloret, famosa ciutat pels casinos i cases d'apostes. Em vam preguntar, en català, que si sabia on estaven els estudis de la tan seguida sèrie policíaca CSI Lloret. Em sabia greu dir-los que tant aquesta com CSI Torroella i CSI Abrera es rodaven als estudis Comarcals, situats a tocar de Martorell.

Em van comentar, que com que els quedava un dia a Barcelona, anirien a fer la ruta de les cases dels famosos que hi havia a la zona Collserola, allà on havien rodat la sèrie aquella d'un noi d'Àger una mica sapastre que anava a casa dels seu tiet advocat. Em sembla que es deia "El Príncep de la Bonanova"

Tot eren símptomes de què tothom s'interessava per les coses que fem aquí, que tothom parlava català, de fet era l'idioma internacional bàsic pels negocis, tothom treballava amb el sistema operatiu dissenyat per un tal Guillem Portes i que havia anomenat Finestra, la música l'escoltaven en un reproductor de la casa Poma,....

Quina sensació tan.... no ho sé, entre agradable de pensar que som els millors però que limitava a molts dels meus amics a evolucionar, a viatjar, a aprendre noves llengües.

Riiiiiiiing. Bon dia, són les 8 i aquestes són les notícies del matí.

Quan vaig arribar a l'estació del tren, em trobo un amic i em diu, mentre apagava la seva Ipod d'Apple i es cordava bé les seves Nike, que estava super cansat perquè el dissabte es va quedar a veure un partit de la final de la NBA, que ahir es va quedar a veure la cerimònia dels Oscars i que si volia anar a dinar amb ell al McDonalds.

Com que és broker, compra al matí el New York Times per veure algunes notícies i em diu que està fins als collons dels americans!!

Això que dius és incongruent!
Perquè ho dius?, em pregunta.