Mòbil

Déu ha volgut que indirectament hagi de conviure amb un tipus de dolor crònic.

Intento que la qualitat de vida de la persona que el pateix sigui el millor possible. També intento amb positivisme i relativisme que tot torni al punt de partida de tota aquesta meravellosa història, ara fa ja 10 anys.

Però sempre hi ha marge per millorar.
En un moment d'avorriment he estat mirant el menú del meu mòbil i he tingut una desagradable sorpresa d'una part però agradable d'una altra. Ahir mentre la meva filla gran parlava amb la meva dona, es veu que va apretar algun botó i la conversa es va gravar fins al final.

I vaig poder escoltar el final de la conversa entra la meva dona i jo. I això és el que no em va agradar. No em vaig agradar ni en el to, ni en el ritme de la conversa, ni en res. Això és el desagradable. Em vaig sentir limitat. I les limitacions són la font de la inspiració. Inspiració que espero m'ajudi a fer-ho millor, de comprendre millor, d'ajudar-la millor i estimar-la més.

No sé si queden amics ni si existeix l’amor,
si tu pots estar amb mi, per parlar de dolor,
si existeix algú que escolti quan qui parla sóc jo
i no sentir- me sol.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol,
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.

Jo vaig fent els meus plans,
vaig sabent qui sóc,
vaig buscant el meu lloc,
vaig guanyant el control

Van jugant amb ta vida
van trencant-te l’amor
van deixant- te tot sol

Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol
Neixes i vius tot sol avui

Allò que es pot millorar,
allò que pugui trobar,
allò que em doni l’empenta,
que m’ajudi a imaginar és allà on vull arribar,
ja no vull recordar.

Dóna temps a aquest moment,
que m’ajudi a superar,
que em doni els teus sentiments.

Pot ser que la vida et portés fins al Sol
pot ser que el mal et mani les hores
o que tot el teu riure guanyi la partida al dolor
pot ser que el dolent sigui avui.