18 de febrer 2012

Wàter

Aquesta sensació que se’t queda a la panxa quan has menjat molt, cada cop em desagrada més i de seguida el que vull és buidar. I sempre que em passa, o no trobo el lavabo en condicions o bé no és el moment.
Si estàs a l’hotel tires milles perquè estàs sol i no passa res, poses la televisió una mica alta i sense miraments pots emular als grans compositors que solen aparèixer quan agafo un avió i més després de tot un trajecte en taxi . Serà la pressió de les alçades. I això sempre em porta a discutir els arquitectes i la seva poca anàlisi per posar els lavabos.

I quan vas a casa d'algú? És una putada perquè molt sovint els wc estan al passadís. No entenc perquè el lavabo es diu de cortesia. De cortesia de què, si et fan posar vermell com un tomàquet, si has de fer coses que et teu cos no està acostumat com tossir i apretar al mateix temps, per dissimular els espetecs. Si et quedes dins l'habitacle ensumant, esperant a que tot quedi difuminat, obres finestres, tires perfums abans de sortir pregant que no hi hagi ningú més que hi vulgui entrar.

Cert és que si estàs a casa d'un amic, ell pot sovint anar al wàter de la seva habitació i no et farà sentir malament. I total és amic teu. Però què passa quan el pis d'un edifici és reconvertit en despatx? Això si és una putada. Tanta gent evacuant al cap del dia, fa venir migranyes.

I si a sobre t'asseus davant la porta del wc, això és un festival!

13 de febrer 2012

Canvis

Cada cop em costa més escriure amb regularitat. Fa setmanes que hi penso mirant de trobar el perquè. Per una banda em sap greu no tenir-ho actualitzat amb més regularitat, però de seguida em calmo perquè hi ha diverses raons que ho provoquen. No sóc escriptor i per tant costa molt. No tinc una única temàtica, no estic especialitzat en una àrea concreta i es fa difícil buscar coses noves. Tinc la sensació d’haver escrit i opinat de quasi tot. Potser la moda ja ha passat. Fins i tot he sentit a escriptors tradicionals que han sucumbit a les noves tecnologies i passen les pàgines en una pantalla.

Vaig començar fent una web (http://www.espaidisseny.com/jana/) que durant 4 anys la vaig anar actualizant perquè la família pogués veure les evolucions. Després van posar-se de moda els blogs i vaig començar a escriure. Vaig compaginar-ho amb dues llibretes on he escrit i dibuixat per després passar-ho al blog. Ara ja fa un temps que el tema dels Smartphones et faciliten la vida i tot s’ha tornat instantani. Ara la moda és fer fotos i penjar-les o fer comentaris de menys de 140 caràcters.

Estic en una fase en què el títol del blog és més vàlid que mai.

07 de febrer 2012

Espectacle

Van estar tota l'estona amb la boca oberta i els ulls encara més. I me n'alegro. Molt.

Fa molt de temps vam decidir portar-les a veure un espectacle diferent perquè sabíem que els agradaria malgrat les seves inicials reticències pre-adoslecents. Els ho vam comunicar molt il·lusionats i les respostes van ser a mi no m'agradarà, jo no hi vull anar, perquè hem de mirar-ho tot, i si no tinc ganes d'anar-hi què,....

Durant una estona vaig pensar que els feia més il·lusió no anar al col·legi un divendres a la tarda que no pas anar a l'espectacle. Els avis les van anar a buscar al migdia i les van portar a Barcelona. Vam fer l'intercanvi i des del primer moment que em van veure preguntaven cada trenta segons si ja havíem arribat. Vam recollir la C i vam enfilar cap allà. Quan van veure la carpa gegant van començar a fer salts. No van voler ni comprar crispetes, no tenien temps de pensar-hi, el seu cap no parava de donar ordres als ulls per no perdre's detall.

Va ser meravellós veure-les mirar, veure-les observar, veure-les comentar i veure-les queixar-se un cop tot havia acabat. En volien més.



video



Coincideix en el temps que han vist una informació a la tele d'un circ tradicional i s'han mirat posant cares i dient Això és un ciiiirc? Que cutre!
I ara, cada cop que senten l'anunci de l'espectacle a la tele, deixen el que estan fent per mirar-ho de nou, encara que siguin uns petits segons.

Posant-ho a l'extrem, prefereixo deixar de sopar uns quants dies per poder donar-los la oportunitat de veure un espectacle ben fet, que cuida els detalls i que les faci vibrar i emocionar.